Entrades

ENRIC IBORRA: ''Ara, caldria preguntar-se si aquesta admiració per FUSTER, aquesta abundància d'estudis sobre la seua obra, va acompanyada d'una lectura igualment dels seus llibres''

Imatge
  Enric Iborra (font: el diario.es)             Enric Iborra (València, 1960) ha dedicat la seua vida a la docència a l’IES Lluís Vives de València. En este centre educatiu, impartia l’assignatura, Valencià: llengua i literatura ; i també l’optativa, Literatura Universal , en els dos cursos de batxillerat.             En el curs acadèmic 2010/2011 creà el bloc La serp blanca. Notes de lectures i altres històries d’Enric Iborra (https://laserpblanca.blogspot.com). En este web, publicava memòries del contingut tractat a les classes. A més a més, començà a compartir les seues opinions literàries, per si els seus alumnes volien ampliar l’aprenentatge. El títol - La serp blanca - és una referència al poema «De lluny estany», escrit per Josep Carner. Parafrasejant a Enric Iborra, així explica el seu significat metafòric: «La serp blanca, en el poema de Carner, és una metàfora del camí, que, al seu torn, és una metàfora tòpica de la vida. El sintagma és bonic i suggestiu» .             El

LA BRUIXA JOAN FUSTER

Imatge
  Per Salva Montalvá         Potser, era un monòton dia. Un dia castigat per l’oblit futur, ja que l'he recordat puntualment. Tindria entre els dotze i els catorze anys perquè em sembla, que amb quinze ja tenia constància de qui era, així com la importància de la seua figura. Tampoc recorde per què estaria assegut a les primeres files de classe. Però ahí estava. Un pòster d’un home amb bigotet, ulleres i un somriure singular. A la part inferior, Joan Fuster. Nosaltres, els valencians . Indiferent. Però què li vas a demanar a un xiquet entre dotze i catorze anys? Li preguntí a mon pare, després de veure aquella figura. Home clar que sé qui és , em digué. Novament, indiferent, per al meu ésser.             Tampoc sabia que este 2022 l’escriptor de Sueca inundaria tot àmbit literari. Enguany més que l’ Any Fuster , personalment, encunyaria la Febra Fuster . La malaltia es caracteritza per desenvolupar un interés exacerbat per la figura de l’escriptor. Se materialitza en un interés per

EL DESPERTAR ATRACTIU DE TERESA

Imatge
  Per Salva Montalvá           Ma mare sempre ha dit que li encantava el nom Teresa . El públic uní forces en la solitària orquestra de l’aplaudiment. A la zona baixa, les grades laterals i les més altes, s’escoltava eixe soroll totalitzador. El joc inestable dels llums impossibilità saber la quantitat de mans xocant entre elles per tot arreu. Era la simple mostra de l’agraïment. Les cordes de la guitarra reberen els primers contactes de la punta dels dits. Només existí harmonia. El públic travessà per un benestar auditiu. Sens dubte, era captivador. Un home amb camisa i pantaló tot negre començà a cantar. Avisà adés del nom de la peça musical a entonar, Homenatge a Teresa . Així, Ovidi Montllor, cantava amb nostàlgia el record a una mestra de la infantesa. Almenys, així ho ha interpretat tothom. Tots els xiquets la seguíem/ I en un solar apartat /Ens instruíem / Al seu voltant . L’escriptor Juan Marsé no cantava, però sí escrivia. La seua obra, Últimas tardes con Teresa (Seix Barral,

LECTURES, 2021

Imatge
  Per Salva Montalvá Muñoz. 1.       UNA NAVIDAD DIFERENTE , de John Grisham (Ediciones B, 2002) Conversava amb un llibreter present en la Fira del Llibre Antic, celebrada tots els anys en Gran Via Marqués del Túria. Es un escritor muy conocido, y trata sobre una família que cambia sus planes en navidad , una cosa semblant em digué aquell home amb ulleres d’alta graduació, i suèter blau fosc devastat per l’inevitable pas del temps. Raó tenia.  Un matrimoni decideix realitzar un viatge a una illa paradisíaca, allunyant-se de l'autòmata tradició nadalenca anual. La marxa de la seua filla a Amèrica del sud per a treballar de voluntària en una ONG, és determinant per animar-se a prendre esta decisió. L’atractiu no entra fins que la resta del veïnat -sabedor d’esta situació- comença una campanya coercitiva per a que ells celebren i preserven la continuïtat de la festa. Realment, és un reflex de com una tradició es pot entendre com una imposició. A més, de com una festa produeix desa

LA HISTÈRIA DEL FULL EN BLANC

  Per Salva Montalvá Muñoz. Eixe full en blanc. La meua concentrada pupil·la clavada en un full exempt de paraules; la ment abstreta en eixa carestia d’oracions, esquemes, fletxes, idees i/o coneixements. Ni tan sols una simple il·lustració d’estes que traces amb un bolígraf o llapis, quan l’avorriment aprofundeix la teua forma d’estar. El senyor – a l’àmbit acadèmic, més conegut com professor o docent- emet sorolls, els quals irradien tota una cascada de paraules, encunyant conceptes teòrics. No l’escolte. Eixa llibreta, tamany A5 i portada horrible, genera la meua tensió mental davant la mancança de qualsevol expressió literària. I supose que ahí radica l’origen de tot, el naixement de LA LLIBREtat . El diagnòstic seria l’enemistat continuada amb fulls buits de tot rastre de tinta i formes associades a lletres. Després d’un any, ací continue pegant la vara amb este portal web i sempre, amb algun contingut nou a escriure, publicar i compartir. El fandom , els escèptics i els pesats

ALZIRA PER TOT ARREU | ENTRETÉ I CAFÉ

 Per Salvador Montalvá. Un tallat i una pulga -així l’anomena el cambrer de la cafeteria- demane. El matí no presenta cap novetat. Cap aspecte a ressenyar pel que fa a la situació meteorològica, ni tampoc sobre afers quotidians personals. A l’última taula, abans de partir direcció als servicis, un solitari home major d’altes graduacions mira al no res. No soc mag, ni tampoc tindrien proves contra mi per culpar-me. Tot i això, esbrine que la seua ment no realitza eixe exercici gairebé inevitable, quan adoptem una posició estàtica de repòs absolut. Pensar. Per què pensar tant? Els tontos te diran que és roín (surten arrugues, segons les veus ignorants faltes d’evidències científiques); aquelles i aquells addictes a la tortuosa feina d’utilitzar el cervell no et contradiran. Eixe senyor realitzava una batalla contra si mateixa. Dibuixar mentalment una planura blanca buida o abastida amb una supèrflua capa de gespa verda, distanciant-se de qualsevol dimoni vital present, passat o futur.