UNA ESTONA A LA LLIBRERIA
Va, em faré l’ànim de desviar-me per Hort dels Frares per pegar una ullada a la llibreria . Davant d’eixe lloc, on a unes vitrines s’exhibeixen formes quadrades plenes de fulles i que, quan la ignorància parla només és per dir no, això no serveix pa’ res . Poc a fer, com a consell davant eixes paraules: una oïda sorda. Realitzí el primer pas: quedar-me en posició d’estàtua. Com qui para esment davant d’un aparador de rebosteria, però ací la dificultat és no sentir com, inconscientment, es derrama un fil transparent i aquós provinent de la nostra boca, el qual cau pel costat del llavi caient en forma de gota al terra; o, quan un xiquet està davant d’un aparador amb videojocs i consoles, mamà compra’m eixe, no fill massa car , doncs les emocions passen de l’aigua al foc en segons. A les tres situacions la resta de vianants no saben si som éssers humans o estàtues encantades, només movent els nostres ulls a tots llocs. A diferència de les dues últimes, al meu cas, entrí. Al fons a l’e