Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2021

ELOY DE LA IGLESIA, QUAN LA MARGINALITAT ARRIBÀ AL CINEMA

Imatge
  José Luis Manzano (esquerra) juntament amb Javi Garcia i Andrea Albani Font: Butaca y Butacón.  Per Salvador Montalvá. Cabells arrissats, pell blanca, ulls perduts i prim, més bé esprimatxat, amb sensació benestant, cames estirades, però esquena recolzada lleugerament quedant-se mig dreçat, Como esto no hay nada tío, ni el chocolate, ni las anfetas, ni los trippies... nada , deia José Luis Manzano, intepretant a Paco. Alhora, darrere de l'escena, una càmera. Nomal, estaven gravant. Els responsables d’esta escena tenen dos noms: Eloy de la Iglesia com director i guionista, i Gonzalo Goicoechea, altre guionista. Quin era el contingut? Senzill: heroïna, política i homosexualitat.

CICERÓ I CLODI FENT-SE LA MURGA

Imatge
  Escriptor i editor  Escrit per George Eduard. Editat per Salva Montalvá.   Ciceró (106 a. C), per altra cosa no, però per ser un dels grans oradors, sí passà a la història. A més, el natural d’Arpí tingué una trajectòria política prou rellevant. No obstant això, el mateix joc polític terminà amb ell, quien a hierro mata a hierro muere . Arribà a ser consul, càrrec amb el qual aconseguí neutralitzar un colp d’Estat del polític Catilina mitjançant una sèrie de mesures. Per contra, acabà morint en el 43 a. C per ordre del II Triumvirat (Octavi, Marc Antoni i Lèpid).