CICERÓ I CLODI FENT-SE LA MURGA

 

Escriptor i editor 

Escrit per George Eduard.

Editat per Salva Montalvá.

 

Ciceró (106 a. C), per altra cosa no, però per ser un dels grans oradors, sí passà a la història. A més, el natural d’Arpí tingué una trajectòria política prou rellevant. No obstant això, el mateix joc polític terminà amb ell, quien a hierro mata a hierro muere. Arribà a ser consul, càrrec amb el qual aconseguí neutralitzar un colp d’Estat del polític Catilina mitjançant una sèrie de mesures. Per contra, acabà morint en el 43 a. C per ordre del II Triumvirat (Octavi, Marc Antoni i Lèpid).

Per altra banda, tenim a Clodi en esta jugada. Inicialment, començà una carrera militar amb poc d’èxit, participant en la Tercera Guerra contra Mitrídates VI del Ponto. Ara bé, fou partícip d’un succés amb repercussions socials i judicials. Cap al 62 a. C, es celebrà a la llar del Pontifex Maximus -per aquell moments era un tal Julio César- la Bona Dea, una festivitat romana, la qual només podien celebrar-la dones. Clodi participà a esta festa, disfressat de dona, i a més es rumorejà d'un intent per la seua part de seduir a l’esposa de Julio César, Pompeya. Clodi era una espècie de Julio Iglesias de la seua època. La curiosidad mató al gato i fou descobert, finalment. Més endavant, portat a juí.

Arran d’este esdeveniment començà una enemistat entre Clodi i Ciceró. El primer defensà la seua innocència, al·legant que estava fora de Roma, mentre que el segon afirmà veure’l a les proximitats del foro romà. El desenllaç fou favorable per a Clodi, qui fou declarat innocent. La corrupció fou acte de presència, doncs Clodi realitzà negocis perversos amb el jurat. Tal volta la gent del PP s’inspirà en este esdeveniment històric, per posar al capdavant a tota la gent de confiança a l’aparell judicial.

La part més unexpected ve ara, prepareu-se. Clodi es presentà com a tribú de la plebe, càrrec polític consistent en representar a la resta del poble no patrici. Clodi, es desvinculà del seu passat patrici per aconseguir este càrrec polític, doncs de manera obligatòria, Fenteyo -un plebeu- hagué d’adoptar-lo. Malgrat l’aparent legalitat en tots estos passos per Clodi, el seguiment del mateix no respectà molt la llei. Julio César ajudà perquè Clodi portara endavant este moviment.

Els inicis de Clodi com polític foren positius. Aprovà la mesura de repartir blat de forma gratuïta una volta al mes; augmentà el poder de les assemblees populars i restablir els antics collegia, per entendre’ns, una espècie de gremis de l’època. Tal volta no només l’han llegida els del PP, sinó també els de Podemos. Però Clodi tenia memòria, doncs aprovà una llei que castigava amb l’exili a qualsevol polític que haja sigut condemnat a mort injustament per algun romà. No cal tindre un doctorat en Harvard per saber a qui li afectà esta mesura, però per si encara no vos haveu adonat ho nomene: Ciceró. Tots els seus béns foren confiscats i venuts, de fet més tard es cremà la casa de l’orador i es construí un temple dedicat a la llibertat republicana.

Clodi era més famós que Rosalia en aquella època de togues i llatí per allà on anaves. Estava a una posició de poder i aquell gra en el cul del passat (Ciceró) ja no estava. Però tot el que puja, baixa. Miló, un tribú de la plebe, realitzà tots els mecanismes possibles per a que Ciceró tornara. Si no podia per via legal, per la subversiva, per què no? Miló organitzà una banda de carrer, a l’estil Les camises negres de Mussolini, per atacar a Clodi si fóra necessari. Al 52 a. C, en un d’estos enfrontaments, fou assassinat Clodi a la Via Appia.

Mort Clodi, torna a entrar en escena Ciceró. Acò ja sembla un culebrón d’estos sud-americans, només falta una historieta d’amor amb un dificultat i un final feliç. Ciceró tingué intenció de realitzar un discurs a favor de Miló en el juí en contra d’este últim. Remarcar novament la grandíssima activitat de Ciceró com a orador. Hagué intenció, però no aplicació. És a dir, el discurs -conegut com Pro Milone- mai fou recitat per Ciceró pel temor dels partidaris de Clodi per acabar amb ell. Aquell que passà a la història com un dels millors oradors, no pogué realitzar la seua tasca d’orador. És com si a una persona amb passat real i un escàndol fiscal enorme, tinguera por d’assassinar elefants. Segons la defensa, Clodi era qui havia realitzat una emboscada a Miló, aleshores este últim havia actuat en defensa pròpia. Complementàriament, Ciceró apel·là a la defensa de la República per Miló, així com denunciar les activitats de Clodi.

A la fi, Miló fou condemnat a l’exili a Massilia (Marsella), on passà la resta de la seua vida. Ciceró, tot i no pronunciar el discurs, intentà per activa i passiva la seua tornada a Roma, però sense cap èxit.