Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2021

FELIÇ SANT JORDI

  Per Salva Montalvá. Llibreries obertes, descomptes, ofertes, aceres sofridores pel maremàgnum de tants peus suportant, alhora, borses de La Casa del Libro. Si voleu ajuda en esta secció, m’ho digueu, l'educació mateixa     de llibreters i llibreteres . Com l'antiga Istanbul, sent el principal port mercantil del Mediterrani oriental, igual passarà hui a La Rambla de Barcelona. Salvant distàncies. A Barcelona hui llibres, llibres i més llibres; a l’antiga Constantinoble serien espècies i més espècies. El major tresor d’Orient sens dubte, quina virtut tenen aquelles gents de pells morenes amb turbants, ( hiyabs , burkes...)  amb eixes herbetes carregades d'olors. Un cavaller acabà amb la vida d’un drac, qui tenia atemorit a la població de Montblanch (Tarragona). La desesperació d’esta gent hauria de ser enorme per alimentar a l’animal amb una persona per dia, amb l’objectiu -ets clar- de calmar els seus ferotges ànims. Ahí arribà Sant Jordi, heroic per salvar al poble. Som

UN ACUDIT SOBRE L'EDUCACIÓ

  Per Salvador Montalvá. Soy el nuevo de la clase como chino , podria ser una entonació personal quan em traslladaren a una nova escola amb sis anys, però la pistola no dispara eixa bala. Love Yi és el responsable d'esta mediocre frase, però què li farem? A la meua oïda li genera atracció eixa peça musical. Quina relació hi ha entre açò i la resta de l’article? Res. Només volia trencar el gel amb alguna cosa absurda i estúpida. Descartes, amb tant de racionalisme ara te fots. Dalí, Salvador només hi ha un i sóc jo.

MANEL I EL SIGNIFICAT DE LA CANÇÓ

Imatge
  Pablo Picasso al seu estudi Per Eduardo Borrás.   Durant els anuncis de la cerimònia dels premis Grammy d’aquest any sentí la frase, deia una cosa pareguda: Moltes vegades intentem donar una explicació de la cançó, i ho fem d’una manera vulgar, quan la cançó ja parla per si sola. Molts de cops me’n vaig a casa amb la sensació que he parlat massa, quan en realitat no és així . Sortí de la boca de Guillem Gisbert, integrant del grup Manel. I raó no li falta, això és la primera cosa que em va passar pel cap.