FELIÇ SANT JORDI

 

Per Salva Montalvá.


Llibreries obertes, descomptes, ofertes, aceres sofridores pel maremàgnum de tants peus suportant, alhora, borses de La Casa del Libro. Si voleu ajuda en esta secció, m’ho digueu, l'educació mateixa  de llibreters i llibreteres. Com l'antiga Istanbul, sent el principal port mercantil del Mediterrani oriental, igual passarà hui a La Rambla de Barcelona. Salvant distàncies. A Barcelona hui llibres, llibres i més llibres; a l’antiga Constantinoble serien espècies i més espècies. El major tresor d’Orient sens dubte, quina virtut tenen aquelles gents de pells morenes amb turbants, (hiyabs, burkes...) amb eixes herbetes carregades d'olors.

Un cavaller acabà amb la vida d’un drac, qui tenia atemorit a la població de Montblanch (Tarragona). La desesperació d’esta gent hauria de ser enorme per alimentar a l’animal amb una persona per dia, amb l’objectiu -ets clar- de calmar els seus ferotges ànims. Ahí arribà Sant Jordi, heroic per salvar al poble. Som com  bojos xiquets per veure una i altra volta La Bella Dorment, tot i que nosaltres no mirem un film de dibuixos, sinó comprem una rosa i una flor. Curiós com una llegenda pot endinsar-se tant a l’imaginari col·lectiu de tot un territori. A més, a Catalunya és el dia assenyalat per celebrar i gaudir el famós Sant Valentí, però ací remarquem, Sant Jordi. Si es que estos catalanes yendo de guays, hauran dit en alguna conversació d’un despatx del carrer Gènova a Madrid.

A més a més, qui ho diria eh. Sant Jordi baixà del cel per obra i gràcia del Senyor, sent  el principal protagonista de la caiguda d’Osca, pertanyent fins 1096 als musulmans. El màrtir complí, com Déu mana. Mare, que no lligen açò aquelles gents de verd impregnades de franquisme sociològic i que reben escraches a Vallecas. De segur que me copiarien el discurs, però encunyant el mal nom de Reconquista de España. Farà ja anys, fullegí un infantil llibre de contes, on la tinta deia: Jaime I se enfrentó a los feroces almorávides. No pense que provoque major sangria als ulls veure Jaume I com Jaime I, tot i això, eixe maniqueisme típic i afegit als contes infantils heroi-villano hauria de revisar-se.

Comptat i debatut, no sé perquè has llegit açò, a què esperes? Ves i compra una rosa i un llibre a un familiar, amic/amiga, parella o qui collons vullgues. Què importa el motiu, simplement és un detall, una consideració, un regalet que farà treballar els dotze músculs de la cara de l’altre o l’altra. Va, que les llibreries estan obertes.


Comentaris