FELIÇ SANT JORDI
Llibreries obertes, descomptes, ofertes, aceres sofridores pel maremàgnum de tants peus suportant, alhora, borses de
La Casa del Libro. Si voleu ajuda en esta secció, m’ho digueu, l'educació mateixa de llibreters i
llibreteres. Com l'antiga Istanbul, sent el principal port mercantil del Mediterrani oriental, igual passarà hui a La Rambla de Barcelona. Salvant distàncies. A Barcelona hui llibres, llibres i més
llibres; a l’antiga Constantinoble serien espècies i més espècies. El major
tresor d’Orient sens dubte, quina virtut tenen aquelles gents de pells
morenes amb turbants, (hiyabs, burkes...) amb eixes herbetes carregades d'olors.
Un
cavaller acabà amb la vida d’un drac, qui tenia atemorit a la població
de Montblanch (Tarragona). La desesperació d’esta gent hauria de ser enorme per alimentar a l’animal amb una persona per dia, amb l’objectiu -ets clar- de calmar els seus
ferotges ànims. Ahí arribà Sant Jordi, heroic per salvar al poble. Som com bojos xiquets per veure una i altra volta La
Bella Dorment, tot i que nosaltres no mirem un film de dibuixos, sinó comprem
una rosa i una flor. Curiós com una llegenda pot endinsar-se tant a l’imaginari
col·lectiu de tot un territori. A més, a Catalunya és el dia assenyalat per celebrar
i gaudir el famós Sant Valentí, però ací remarquem, Sant Jordi. Si es que estos catalanes yendo de guays,
hauran dit en alguna conversació d’un despatx del carrer Gènova a Madrid.
A
més a més, qui ho diria eh. Sant Jordi baixà del cel per obra i gràcia del Senyor,
sent el principal protagonista de la
caiguda d’Osca, pertanyent fins 1096 als musulmans. El màrtir complí, com Déu mana. Mare, que no lligen açò
aquelles gents de verd impregnades de franquisme sociològic i que reben escraches
a Vallecas. De segur que me copiarien el discurs, però encunyant el mal nom de Reconquista
de España. Farà ja anys, fullegí un infantil llibre de contes, on la tinta
deia: Jaime I se enfrentó a los feroces almorávides. No pense que
provoque major sangria als ulls veure Jaume I com Jaime I, tot i això, eixe maniqueisme
típic i afegit als contes infantils heroi-villano hauria de revisar-se.
Comptat
i debatut, no sé perquè has llegit açò, a què esperes? Ves i compra una rosa i
un llibre a un familiar, amic/amiga, parella o qui collons vullgues. Què
importa el motiu, simplement és un detall, una consideració, un regalet que farà
treballar els dotze músculs de la cara de l’altre o l’altra. Va, que les
llibreries estan obertes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada