MANEL I EL SIGNIFICAT DE LA CANÇÓ

 

Pablo Picasso al seu estudi

Per Eduardo Borrás.

 

Durant els anuncis de la cerimònia dels premis Grammy d’aquest any sentí la frase, deia una cosa pareguda: Moltes vegades intentem donar una explicació de la cançó, i ho fem d’una manera vulgar, quan la cançó ja parla per si sola. Molts de cops me’n vaig a casa amb la sensació que he parlat massa, quan en realitat no és així. Sortí de la boca de Guillem Gisbert, integrant del grup Manel. I raó no li falta, això és la primera cosa que em va passar pel cap.

I es que la cançó, o millor dit, les primeres lletres, acords o melodies, sorgeixen d’una manera molt estranya. El fenomen de la inspiració, ja tractat des de temps remots pels antics grecs –així ho feia Plató a través de la seua obra Ió–, ha sigut un tema bastant subjectiu, relacionat amb allò diví –sempre s’ha dit que l’artista, a través de la seua obra, feia de missatger entre els déus i els mortals– i amb una explicació que mai ha estat del tot clara. Federico García Lorca l’anomenava duende, i així es coneix moltes vegades al món de l’art en Espanya. 

No hi ha una fórmula clara per fer aparéixer la inspiració, malgrat si que és cert que existeixen diferents maneres d’atraure la seua presència, tenint cada artista la seua particular; però com solia dir Pablo Picasso: Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant. Qualsevol artista sap que el valor del treball en qualsevol projecte artístic és primordial, però la inspiració és allò que li dóna un valor extra a eixa obra artística, i que la fa única i especial. 

Ara entenem millor el que deia Guillem, no podem donar el significat d’una cançó utilitzant únicament paraules, ja que la cançó sorgeix a través de la inspiració, en un procés de caràcter diví –o almenys així ho explicaven els grans savis de l’Antiguitat– i per tant, la seua explicació limitaria el seu veritable significat, en definitiva, la seua essència; per això –i tal com diu l’integrant dels Manel– molts de cops és important adoptar una actitud seria quan et pregunten, i no contestar, sent la millor opció la interpretació de la cançó, deixant que ella s’exprese per si mateixa.