Per Joan Belló. Omar, Omar, Omar . No pensem en un portugués xampurrejant el mar, el mar, el mar . Omar Khayyam, poeta de Nishapur, ciutat ancalada als confins iranis de la ruta de la seda, versaire del Khorasan, l’antiga Coràsmia grega, va viure 83 anys; una edat que concorda amb la imatge posterior –gravada en pintures i estores perses– que ha sobreviscut fins als nostres dies, sempre amb arrugues i barba blanca, com si fora un fill de Matusalem! Altres diuen que va morir al 1111 dC –amb 63 anys–. Qui té raó? Això és buscar-li tres peus al gat. Com les disputes erduites sempre són acarnissades –i sovint estèrils– nosaltres ens abstenim, sense cap remordiment, d’elegir data. Però vull creure –un poc de peloteo als nostres poetes preferits no està de més– que va viure els 83 tacos que li adjudiquen els erudits més optimistes. Visquera 63 o 83 anys, Omar es dedicà tota la seua vida a observar el cel, a elaborar calendaris, a reformular teories matemàtiques o a matisar coneix
