LECTURES, 2021
1. UNA NAVIDAD DIFERENTE, de John Grisham (Ediciones B, 2002)
Conversava amb un llibreter present en la Fira del Llibre Antic, celebrada tots els anys en Gran Via Marqués del Túria. Es un escritor muy conocido, y trata sobre una família que cambia sus planes en navidad, una cosa semblant em digué aquell home amb ulleres d’alta graduació, i suèter blau fosc devastat per l’inevitable pas del temps. Raó tenia.
Un
matrimoni decideix realitzar un viatge a una illa paradisíaca, allunyant-se de l'autòmata tradició nadalenca anual. La marxa de la seua
filla a Amèrica del sud per a treballar de voluntària en una ONG, és determinant per animar-se a prendre esta decisió. L’atractiu no
entra fins que la resta del veïnat -sabedor d’esta situació- comença una
campanya coercitiva per a que ells celebren i preserven la continuïtat de la
festa. Realment, és un reflex de com una tradició es pot entendre com una imposició. A més, de com una festa produeix desajustes
mentals en el col·lectiu humà.
No
esperes un best-seller amb una profunda història emotiva, on una
quantitat considerable de personatges mostren les seues complexitats i dimonis
interns. Estos llibres que et deixen pensant i reflexionant uns dies. Res
d’això. Ara bé, complix amb les normes de l’entreteniment i la comèdia. Sens
dubte, l’aconsellaria per a un filòleg hispànic atabalat, perquè els seus
alumnes adolescents lligen alguna coseta que no siga l’entrada d’una foto d’Instagram.
2. EL
LOBO ESTEPARIO, de Hermann Hesse (Alianza, 1985)
Harry
Haller i el desfici màxim, eixa haguera sigut la meua proposta de títol per a
esta obra poser. El protagonista escriu i llig obsessivament, però es
transforma amb les fugides nocturnes entre balls, drogues i putes. Per
entendre’ns, baix la llum solar és un Isaac Newton -per les inquietuds intel·lectuals-,
i sota la lluna és Julio Iglesias. No cal aclarir, supose.
A
banda, retrata perfectament aquella Alemanya famèlica i buida d’estreles
esperançadores, davant la situació post I Guerra Mundial. Una crisi econòmica,
però també de valors morals. I per si no fora prou, també fa ressò d’un futur
bèl·lic, enaltit pels aires de revenja per part d’autoritats i poble pla
alemany. Atenció a l’spoiler, el senyor Hesse endevinà. Només cal
anar-se’n a l’1 de setembre de 1939.
Ací
deixe la RESSENYA LITERÀRIA personal d’esta obra: https://www.lallibretat.com/2021/01/quin-mal-ha-fet-lherencia-nietzschana.html
3. PATRIA,
de
Fernando Aramburu (Tusquets, 2016)
Aramburu escriu la
història de dues famílies basques, les quals tallen relacions de sobte. Motiu?
L’assassinat del Txato (pare d’un dels nuclis familiars) a mans de Xose Mari
(fill de l’altra família). L’afiliació d’este últim a la banda terrorista, ETA,
explica tal fet.
Les narracions són
excel·lents. He sigut un beduí esgotat bevent pel que fa a la caracterització i narració dels fets. Si hi ha algun però, és la seguida de fets. Les primeres
huitanta pàgines són un escoltament de piano chopinista, transformant-se
posteriorment en una valquíria wagneriana. Este avorriment
esporàdic és, proporcionalment, un número de fulls insignificant, si atenem a les 644 pàgines de
resultat final.
A banda, utilitzar
nomenclatura basca, puntualment, carrega de força el relat. Al final, el llibre és acompanyat d'un xicotet diccionari basc-espanyol. No he vist la sèrie, però davant de la dicotomia
audiovisual-lectura, em quede amb la segona.
4. ESTADO
DE SITIO, d’Albert Camus (Alianza, 1980)
Iniciar
lectures teatrals em contenta. Significa que tardaré menys temps en llegir-lo,
i si no, que li ho diguen a aquell Salva de 2n de Batxillerat. Encara recorde
quan em llegí la vespra abans de l’examen, Luces de bohemia. Tota,
sencera.
Camus dibuixa una
hipotètica Cadis, patidora d’una desconeguda pesta que està acabant amb la vida
de centenars d’habitants. Compte amb les similituds presents. La pesta és un
personatge més qui controla a la població amb la por i la coerció. Decideix a qui matar i a qui deixar viu. El rerefons és polític. Camus denuncia els autoritarismes presents i passats, ja que la publicació de l'obra data de 1948. La personificació
d’un element intangible -com és una pesta- fou una sorpresa
gratament inesperada.
5. EL
JARDÍN DE LOS FRAILES, de Manuel Azaña (Colecciones El
País, 2003)
En eixe monestir nadaven
entre les cabronades que feien els alumnes -Azaña també-, i els monjos. Estos una quadrilla de pirats
espirituals. Tot això dins d’una educació fèrria, uniforme i reglamentària.
6.
BÚNKER,
de Toteking (Blackie Books, 2020)
Vaig
pecar molt, conscientment, del meu fanatisme musical per Manuel González, aka
Toteking. No obstant això, qüestione el seu plantejament sobre la idea de Búnker.
En definitiva, hem de travessar per totes les emocions i experiències possibles
-dins d’uns límits- perquè això és viure. A més, alimentar-nos de factors
externs: llibres, films, música. No allò que diu sobre enclaustrar-te com un
monjo medieval i, obsessivament, dedicar-li mil hores a allò on vullgues
destacar.
La
seua opinió de l’èxit, allunyada de les dolçors típiques dels influencers,
així com les seues anècdotes i experiències personals són de chapeau.
Ací deixe la RESSENYA LITERÀRIA personal d’esta obra: https://www.lallibretat.com/2021/06/tots-al-bunker.html
7. HISTORIA
DE ROMA, d’Indro Montanelli (DeBolsillo, 2021)
Habemus papam! Per
fi una lectura divulgativa de la història de Roma. Montanelli, posa’t a cobert,
que les llances de professors universitaris ortodoxos en matèria científica, t’assassinaran!
El italià recull tota,
absolutament tota la història romana, des dels inicis quan Ròmul i Rem fins
l’entrada del hèruls a la capital de l’Imperi. Dedica capítols a tots els
àmbits: política, economia, societat, religió... Malgrat la bona qualitat del llibre, l’època de Mario,
Julio Cèsar i Sila, agarra un caràcter de telenovel·la veneçolana complexa. És impossible de recordar. És clavar-te
a un laberint sense possibilitat d’eixida. Ni amb les explicacions de Mary
Beard -catedràtica d’estudis clàssics en la Universitat de Cambridge-, la meua
ment aconseguiria abstraure tota aquella odissea bèl·lica.
8. NORUEGA,
de Rafa Lahuerta Yúfera (Editorial Drassana, 2019)
Tot
dit amb aquella ressenya publicada en juliol d’este any.
Ací
deixe la RESSENYA LITERÀRIA personal d’esta obra: https://www.lallibretat.com/2021/08/ja-estem-farts-de-tanta-horta.html
9. LA
PESTA BUBÒNICA A VALÈNCIA (1609-1610), de Vicent Josep
Escartí (Institució Alfons el Magnànim, 2020)
Dos
monjos valencians -un dominic, l’altre caputxí- relaten els esdeveniments d’una
València castigada per la mortal pesta. No només des de la quotidianitat, sinó
també des de les normatives civils dictades per l’Ajuntament de València. L’escrit
del primer té més chicha que el segon. Hi ha barra lliure d’influència
religiosa. És comprensible.
A
destacar el pròleg del senyor Escartí, qui contextualitza històricament, i recopila
els diferents treballs mèdics presents fins principis del segle XVII.
Ací
deixe la RESSENYA LITERÀRIA personal d’esta obra: https://www.lallibretat.com/2021/09/monjos-i-els-seus-fetitxes.html
10. LA
REPÚBLICA Y SUS ENEMIGOS, de Manuel Chaves Nogales
(Almuzara, 2021)
És
una recopilació de talls periodístics sobre aquells fets, els quals provocaren
la tremolor dels ciments governamentals de la II República: Sanjurjada, xicotetes
revoltes anarco-sindicalistes i la Revolució d’Astúries. A més, compta amb
entrevistes a aquelles personalitats polítiques més famoses. La d’Azaña no té
pèrdua, ja que el corrent de l’entrevista es desvia cap a qüestions més
personals i biogràfiques, que no tant discursos polítics buits i cuinats
prèviament amb l’ajuda de dos súbdits molt bé pagats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada