UN ESTIU AMB TU

El Ral·li Humorístic forma part del voluminós programa faller anual. Els moments previs a una espontània processó vespertina, els membres de cada comissió han de reunir-se als seus casals, on l’ambient convida a la preparació de la desfilada posterior. La meua efímera tasca no remunerada de DJ, esperant a la resta de la comissió alhora, prompte va ser substituïda per la fàcil praxi de satisfer les demandes musicals de falleres i fallers. Tot canvià amb <<Tití me preguntó>>. Les assossegades aigües falleres del mar Mort van transformar-se en un ball frenètic d’ones atlàntiques ferotges atacades pels rajos de Bad Bunny, successor de Poseidón. I és un dels milers d’exemples. En el Zevra Festival, tot i no ser contractat, les seues cançons ressonaren per tota la costa de Cullera. En les discoteques valencianes, en les emissores radiofòniques dels vehicles, en festes populars... Este estiu hem gaudit -voluntàriament o no- amb el cantant de Puerto Rico. Tothom hem estat amb ell, entrant en una connexió auditiva provocadora d’una resposta física-sensorial amb moviments (més o menys coordinats) de braços, cintura i cames. Sens dubte, Benito Antonio Martínez Ocasio -més conegut pel seu nom artístic, Bad Bunny- és l’analogia de l’estiu d’enguany (juntament amb Quevedo) amb el llançament en maig del seu disc, <<Un verano sin ti>>.

L’amor, l’amor és el tema principal més subratllat a les 23 cançons del CD. Romàntics com Gustavo Adolfo Bécquer o Mariano José de Larra hagueren sigut testimonis -i fins i tot, influència- del seu plaer auditiu. De fet, si atenem a la portada ja podem fer-nos una idea aproximada. Un cor humanitzat apareix a una platja envoltada de dues palmeres, roses i una mar assolellada que no suprimeix el vol de tres gavines. Les seues mans incrèdules, boca trista i la seua mirada monocular expressen el desconcert sentimental no detallat.

Portada del CD

Bad Bunny no oblida la portada del CD i realitza referències a tota la semàntica marinera. El soroll de les gavines en <<Moscow Mule>> i <<Callaita>>, i un xilòfon acompanyador a la base musical en <<Me fui de vacaciones>> són alguns exemples. La lletra també segueix la mateixa consideració. A l’última cançó esmentada, Benito canta // Ya subí el ancla y abrí las velas //; i en <<Un Coco>>,  // Me estoy ahogando y a la ola le pedí socorro. El cantant de Puerto Rico recupera la relació personal entre l’estat emocional de l’ésser humà, amb un determinat lloc i elements que el conformen. La cara obscura de l’amor i tots els elements que pertoquen l’estiu són les dues pedres angulars de tota la composició. El guitarrista Paco de Lucía, o l’escriptora, Rosalía de Castro -entre altres- ja associaren la tristesa afectiva amb elements pertanyents a la costa. Quins misteris paisatgístics oferirà la mar per a despertar sentiments tan diferents i antagònics?

Bad Bunny dibuixa un mosaic de cromatismes variats d’estats anímics vinculats amb l’amor. I què difícil són totes aquelles qüestions que toquen l’òrgan bategant la vida. <<Ojitos lindos>> és el paradigma d’aquell estat anímic cec. Bad Bunny no deixa de riure per l’heli amorós present en la bombolla rosa, testimoni de l’única presència d’una dona. // Pero tu me tienes enredao’, me envolví // Iba por mi camino y me perdí // Mi mirada cambió cuando tus ojos vi //. Més tard, canta // Yo no me dejo llevar de nadie // Yo solo me dejo llevar de tu sonrisa // Y del lunar cerquita de tu boca // Si yo estoy loco, tú estás loquita. És l’amor en el seu estat més exponencial i devastador, la màxima expressió del sentir, relegant fins i tot determinades necessitats fisiològiques a posicions més secundàries.

Hans Christian Andersen escriví en els seus diaris: Todopoderoso Dios, tú eres lo único que tengo, tú que gobiernas mi sino, ¡debo rendirme a ti! ¡Dame una forma de vida! ¡Dame una novia! ¡Mi sangre quiere amor, como lo quiere mi corazón! Mitjançant la redacció dels seus contes (<<La sirenita>> o <<Patito Feo>>), Andersen expressà la seua melancolia pels diferents amors no correspostos durant la seua vida. Bad Bunny comparteix esta némesi sentimental de l'escriptor danés en <<Neverita>> o en <<Yo no soy celoso>>. En la primera, // Dice que este verano se queda solita // Yo estoy puesto pa’ ti // Diablo, que piquete la chamaquita // El corazón lo puso en la neverita. En la segona, // Yo no soy celoso, pero ¿quién es ese cabrón? // Dime quien es ese cabrón.

A més a més, el cantant no lamenta només la fallida correspondència amorosa com Andersen, també la derrota relacional afectiva posterior. // Mami, dime por qué te fuiste, ey ey // Mami, dime qué tú me hiciste // Que pasa el tiempo y no te olvido //, canta en <<Otro Atardecer>>; // Escribo tu nombre en la arena a ver si así lo borro // Pero tus labios y tus ojos los tengo de gorro // No sales de mi cabeza // Otro Philie y otra Cerveza // Ya tu recuerdo me pesa, en <<Un Coco>>. Recordar que, el títol i la portada del disc ja és una evocació explícita a la cara B de l’afecció entre éssers humans. No és novetat el cor trencat de Bad Bunny. <<Amorfoda>> o <<Vete>> són cançons anteriors al CD, on l’artista hispà-americà expressà similars sentiments. 

            En <<Dos mil 16>>, // Pa’ pasar tres días y dos noches en el 2016 // Ey, antes de que yo fuera un rey. Juntament amb la tristesa, s'uneix la nostàlgia. Bad Bunny recorda un amor pretèrit en l’any indicat quan la seua carrera meteorítica no havia enlairat des de l’hangar musical.

Ara bé, la part rosa i negra de l’amor no són les úniques qüestions tractades. Potser, la frustració sentimental és la més complexa i interessant, ja que no detalla els motius. Bad Bunny és Harry Haller en <<El Lobo Estepario>> de Hermann Hesse. Sofreix una lluita interna entre tots dos bàndols enfrontats. D’una banda, el seu costat més hedonista amb una predisposició absoluta al ball, la beguda i el plaer carnal. Per altra, mostra el seu jo més estoic quan pren consciència de les conseqüències de la funció relacional. Enamorar-se és la missió arriscada que atempta contra la seua estabilitat i harmonia individual. La intromissió d’una nova persona amb poders emocionals més forts que la seua capacitat racional són un incendi arrasant un silenciós bosc primaverenc. // Esto es un ratito // Mami no te acostumbres // Que el amor es muy bonito // Pero siempre hay algo que lo interrumpe //, canta en <<Un Ratito>>. Benito anticipa els fets. I tot seguit, lamenta la seua situació, // Pa’ mi que yo nací pa’ estar solo // No hay ninguna loca pa’ este loco //

Bad Bunny a la platja

            Per altra banda, <<Tití me preguntó>> ha resultat ser una de les cançons més exitoses del CD. A hores d’ara, amb més de mig milió (sí, milió) de reproduccions a la plataforma de Spotify és, sens dubte, una de les excepcions de tot el repertori musical. El de Puerto Rico desplega tot un arsenal promiscu i llibertí, deixant de banda la imatge de xic sensible i afectuós. // Me gustan mucho las Gabriela’ // las Patricia’ // las Nicole’ // Mi primera novia en kinder, María // Y mi primer amor se llamaba Thalía // Tengo una colombiana que me escribe to’ los días // Y una mexicana que ni yo sabía // Otra en San Antonio que me quiere todavía // Y las de PR (Puerto Rico) que toditas son mías // Una dominicana que es uva bombón, uva bombón // La de Barcelona que vino en avión // y dice que mi bicho está cabrón. Benito és el dandee aristocràtic d’aquelles novel·les noucentistes. L’home templat i enigmàtic, però vividor, que amb una cartera plena de papers amb valor monetari, atrapa a les dones baix el misteriós art de la seducció. Durant la reproducció de la cançó, una veu femenina estableix una conversa amb Bad Bunny. A Puerto Rico, el terme <<tití>> significa tia o oncle. Per tant, la dona en qüestió seria la germana de sa mare o son pare. La familiar li pregunta: ¿Y para qué quieres tantas novias? Bad Bunny continua obstinat amb la seua actitud hedonista.

No obstant això, la cançó realitza una volta de campana. Posteriorment, sa tia li aconsella que trobe una dona seria i que abandone eixe <<mal vivir que tienes en la calle>>. Tot seguit, el de Puerto Rico repeteix en dues ocasions seguides:  // Yo quisiera enamorarme // pero no puedo, pero no puedo. El dandee obri les bajoques emocionals dels seus sentiments, i abandona momentàniament la posició llibertina adoptada enrere. El Bad Bunny frustrat explicat adés torna, però reserva els motius d’eixe voler, però no poder.

Bad Bunny - Tití Me Preguntó (Official Video) | Un Verano Sin Ti https://www.youtube.com/watch?v=Cr8K88UcO0s

Per altra banda, la hipersexualització i la degradació de la dona són els trets més definitoris del reggaeton. <<Un Verano sin Ti>> no és excepció. En <<Party>>, <<La Corriente>> o <<Efecto>> determinades lletres sexuals tan explícites perden la càrrega passional. L’ambientació creada amb paraules subtils són substituïdes pel realisme cru oblidant-se de la màgia compositiva de tractar el sexe des d’una posició més artística. A tall d’exemple, en <<Efecto>> canta // Ese totito es la eminencia // Pa’ darle tengo licencia. Això no obstant, Bad Bunny ha intentat en determinades ocasions canviar el prejuí de la sexualització tan agressiva del reggaeton. <<Andrea>> és l’exemple. Bad Bunny mostra la seua sensibilitat a la violència de gènere, ja que la cançó fa referència a Andrea Ruiz Costas, una compatriota seua assassinada a mans de la seua parella. // Como si mujer fuera un pecado // La demonia ha despertado // Una guerrera, Juana de Arco // Temperamental, Niurka Marcos.  A més a més, critica a les autoritats governamentals del seu país pel procediment penal adoptat, // Pa’ colmo ahora el gobierno la llama asesina // Una diva campesina.

Bad Bunny en el videoclip, <<Yo perreo sola>>

La dicotomia entre la devaluació femenina i la seua consideració és complexa. En diferents entrevistes, Bad Bunny ha opinat que el reggaeton pot convertir-se en una via de manifestació del feminisme. Tot i això, ha lamentat que els prejuís i la mala imatge del gènere musical són difícils de canviar en la consciència col·lectiva. No és ex novo escoltar temes de Bad Bunny seguint estes tessitures. El 2020, publicà <<Yo perreo sola>> amb una via d’apoderament femení. En el videoclip, l’artista adoptà vestimenta femenina, i cantà des de la perspectiva d’ella.

Per altra banda, la varietat estilística de les col·laboracions musicals recorden a un cuiner estranger preparant una paella. Ara bé, la ignorància -o simplement bogeria- del chef amb les eleccions de Bad Bunny no són comparables. Els artistes escollits ofereixen una riquesa tan exagerada que pareixen peces musicals de discos diferents. Rauw Alejandro, Jhay Cortez o Chencho Corleone segueixen l’estela musical de trap i reggaeton prou reconeguda en Bad Bunny. A més a més, Benito s’enfronta a una plaga d’insectes musicals desconeguts. Per exemple, <<Después de la playa>> redirecciona el seu trajecte sonor al mambo. Mentres que, en <<Otro atardecer>> experimenta el pop amb el grup The Marías. Fins i tot, la música electrònica està present en <<El Apagón>>. D'altra banda, les veus femenines atrapen una sonoritat harmoniosa i assossegada atractiva per a tripulacions i capitans de vaixells. <<Party>>, <<Otro Atardecer>>, <<Ojitos lindos>> o <<Andrea>> semblen una recopilació de cants de sirenes.

  Les dècades darreres deixen el vestigi en la memòria col·lectiva amb un conjunt de marques personals. Literatura, política, art, música, economia, persones... En definitiva, tot un conjunt d'esdeveniments històrics, on els referents musicals tenen la seua parcel·la influenciadora. Kurt Cobain va ser la icona musical dels 90, i Bad Bunny serà la dels presents anys. Ha rebut a dojo una quantitat de premis, nombrosos reconeixements i milions d'aplaudiments. Veu d'una època, d'una generació i d'una cultura musical.